Edited by Manuel Pérez-Saldanya and Rafael Roca Ricart
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 16] 2018
► pp. 134–155
Continuant amb el nostre interés per l’estudi lingüístic de la literatura popularista, al qual hem dedicat altres treballs, en aquest article ens centrem en les dades lexicogràfiques procedents d’aquestes fonts que proporcionen noves aportacions respecte als diccionaris històrics i etimològics catalans. Aquestes fonts literàries permeten ampliar l’àrea geogràfica dels mots, com ho veiem en els verbs bellugar, abrusar, agiponar i bavar, de les variants formals, cas de so “son”, i de les locucions (caure de son ase, de franc). D’altra banda, permeten conéixer millor el procés de creació i de canvi lèxic en relació amb l’entorn cultural i antropològic (aguaitacossos, albat, fer cantalets). I, per últim, les fonts literàries popularistes resulten útils per a conéixer millor les etapes dels processos d’interferència lèxica (avi/abuelo, agüelo; bec/pico).
Article language: Catalan