Cover not available
Part of
Desired Language: Languages as objects of national ideology
Edited by Francesc Feliu
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 35] 2023
► pp. 99–115

Ideologia nacional i política lingüística

El discurs dels àngels i el discurs dels humans

| Universitat Rovira i Virgili
Scholars who reflect upon language policy proposals that respect the speakers of minoritized languages warn that in order to achieve this goal we must not copy the mechanisms that have led to language repression, i.e. the mechanisms of the nation-state. It is necessary to overcome the narrow vision imposed by national ideology. One of these proposals, based on what could be called the multiform nature of the linguistic facts, denounces the rigidity of the categories that are used to justify language oppression and claims to take into account the diverse and personal nature of communication and the infinite variety of the linguistic forms of today’s society: hybrids, fusions, permeability of boundaries, fragmentation. However, these dismantled categories are probably the same that might ground language policies in favor of minoritized languages. The simple discourse about language diversity and personal choices can be brilliant, but perhaps inoperative: it is just a discourse of angels.
Keywords:
Article outline
  • 1.Introducció
  • 2.La naturalesa multiforme del fet lingüístic
  • 3.Contra la uniformitat
  • 4.Un discurs digne d’elogi
  • 5.¿La trampa de la diversitat?
  • 6.Qüestions epistemològiques
  • 7.¿Descripcions inadequades?
  • 8.La crítica de l’estàndard
  • 9.Comentaris finals
  • 10.Conclusions
  • Notes
  • Bibliografia

Article language: Catalan

Published online: 4 January 2023
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.35.05gin
References (36)
Bibliografia
Balibar, Renée i Dominique Laporte. 1974. Le Français national: Politique et pratiques de la langue nationale sous la Révolution française. París: Hachette. [Traducció espanyola: Burguesía y lengua nacional. Barcelona: Avance, 1974.]Google Scholar
Bastardas, Albert. 2007. Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era “glocal”. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
Bauman, Zygmunt. 2001. Globalització. Les conseqüències humanes. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya / Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Bernabé, Daniel. 2018. La trampa de la diversidad. Cómo el neoliberalismo fragmentó la identidad de la clase trabajadora. Madrid: Akal.Google Scholar
Bloomaert, Jan. 2006. “Language Policy and National Identity.” Dins An Introduction to Language Policy: Theory and Method, ed. per Thomas Ricento, 238–254. Malden / Oxford / Carlton: Blackwell.Google Scholar
Boix-Fuster, Emili. 2008. “Pròleg.” Dins Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat, coord. per Emili Boix-Fuster, 7–9. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Boyer, Henri. 1999. “La Revolució Francesa a la recerca de l’unilingüisme.” Dins La invenció de les llengües nacionals, ed. per Francesc Feliu i Josep M. Nadal, 103–121. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
Branchadell, Albert. 1997. Liberalisme i normalització lingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
. 2001. La hipòtesi de la independència. Barcelona: Empúries.Google Scholar
. 2005. La moralitat de la política lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Comellas, Pere. 2008. “El futur de la diversitat lingüística, és a dir, el futur del català.” Dins Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat, coord. per Emili Boix-Fuster, 189–198. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Fabeiro, Patricia. 2004. “Estat, nació i llengua a França.” Revista de Llengua i Dret 42: 203–228.Google Scholar
Feliu, Francesc i Cristina Juher (eds). 1999. La invenció de les llengües nacionals. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
Feliu, Francesc i Josep M. Nadal (eds). 2016. Constructing Languages. Norms, myths and emotions. Amsterdam / Filadèlfia: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
Ginebra, Jordi. 2012. “La lengua catalana en el siglo xviii. ¿Una lengua doméstica?” Dieciocho. Hispanic Enlightenment 35 (1): 105–116.Google Scholar
Junyent, Carme. 1998. Contra la planificació: una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Kremnitz, Georg. 2000. “Langue et nation – une relation périlleuse. Quelques réflexions.” Estudis Romànics 22: 23–28.Google Scholar
Lange, Claudia, Ursula Schaefer i Göran Wolf (eds). 2010. Linguistics, Ideology and the Discourse of Linguistic Nationalism. Frankfurt, etc.: Peter Lang.Google Scholar
Lippi-Green, Rosina. 1994. “Accent, standard language ideology, and discriminatory pretext in the courts.” Language in Society 23 (2): 163–198. DOI logoGoogle Scholar
Lucas, Javier de. 2003. Globalització i identitats. Barcelona: Pòrtic.Google Scholar
Lupescu, Ferran. 2018. El país català i els altres. Barcelona: Edicions del 1979.Google Scholar
May, Stephen. 2006. “Language Policy and Minority Rights.” Dins An Introduction to Language Policy: Theory and Method, ed. per Thomas Ricento, 255–272. Malden / Oxford / Carlton: Blackwell.Google Scholar
Miguel, Ana de. 2015. Neoliberalismo sexual. El mito de la libre elección. Madrid / València: Cátedra / Universitat de València.Google Scholar
Murgades, Josep. 1996. Llengua i discriminació. Barcelona: Curial.Google Scholar
Nadal, Josep M. 2007. Las 1001 lenguas. Bellcaire d’Empordà: Editorial Aresta. [2a edició corregida: 2008.]Google Scholar
2012. “I si escric llengua, veus?, el dolor em trenca l’ànima.” Per què vivim les llengües amb tanta passió? Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Pennycook, Alestair. 2006. “Postmodernism in Language Policy.” Dins An Introduction to Language Policy: Theory and Method, ed. per Thomas Ricento, 60–76. Malden / Oxford / Carlton: Blackwell.Google Scholar
Rafanell, August. 1999. La llengua silenciada. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Riera, Elvira. 2008. Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.Google Scholar
. 2017. Justícia lingüística i societats mixtes: una defensa de la pluralitat. Barcelona: Institut d’Estudis de l’Autogovern.Google Scholar
Robichaud, David. 2011. “Justice et politiques linguistiques: pourquoi les laisser-fairistes devraient exiger des interventions de l’État.” Philosophiques 38 (2): 419–438. DOI logoGoogle Scholar
Sallabank, Julia. 2010. “Standardisation, prescription and polynomie: can Guernsey follow the Corsican model?” Current Issues in Language Planning 11 (4): 11–33. DOI logoGoogle Scholar
Shohamy, Elana G. 2006. Language Policy: Hidden Agendas and New Approaches. Londres / Nova York: Routledge. DOI logoGoogle Scholar
Woolard, Kathryn. (2008). “Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística.” Revista de Llengua i Dret, núm. 49 (2008), 179–199.Google Scholar
Yeounsuk, Lee. 2010. The Ideology of kokugo: nationalizing language in modern Japan. Honolulu: University of Hawai’i Press.Google Scholar
Zimmermann, Klaus. 2019. “Estandarización y revitalización de lenguas amerindias: funciones comunicativas e ideológicas, expectativas ilusorias y condiciones de la aceptación.” Revista de Llengua i Dret 71: 111–122.Google Scholar